Quim Monzó, La maleta turca, 1990
0.
Digueu quin és el tema principal: la pèrdua dels pronoms febles en el català oral. També, la desnaturalització del català en contacte amb el
castellà o, fins i tot, l’evolució de la llengua catalana (diglòssia)
1.
Escriviu la flexió completa dels adjectius del títol del
text.
Feble: feble, febles
Dèbil: dèbil, dèbils
Malaltís: malaltís, malaltissa, malaltissos, malaltisses
Desvalgut: desvalgut, desvalguda, desvalguts, desvalgudes
2.
Digueu quina és la categoria gramatical dels mots
següents:
tothom
|
pronom
|
a favor de
|
preposició
|
què (escena
en què)
|
pronom
relatiu
|
què (la
canalla no sap què fer-ne)
|
pronom
interrogatiu
|
cap (cap
control)
|
determinant
|
3.
Digueu quina és la funció sintàctica dels següents
sintagmes:
als anuncis
|
complement
circumstancial de lloc
|
del líquid
element
|
complement
del nom
|
simbòlicament
|
complement
circumstancial de manera
|
el titular
|
complement
atribut
|
la
psicomotricitat
|
subjecte
|
4.
Digueu un sinònim de ronya i expliqueu el sentit de la frase feta se’ls endú a l’altre barri.
Ronya: brutícia, porqueria, quisca, engrut, merda (fig. i vulgar) ...
La frase feta se’ls endú a l’altre
barri en el context la primera grip
se’ls endú a l’altre barri significa
que, amb la primera grip, els pronoms febles es moren.
5.
Digueu la funció sintàctica dels pronoms febles
subratllats:
Si els
mamen a casa
|
Complement
directe
|
Amb dur-los
a l’escola
|
Complement
directe
|
De portar-lo
|
Complement
directe
|
Et miraran com si fossis...
|
Complement
directe
|
Se n’oblida
|
Complement de
règim verbal
|
6.
Digueu la persona, el nombre, el temps i el mode de la
forma verbal ha entès i conjugueu
complet el pretèrit imperfet de subjuntiu d’aquest verb.
Ha entès: 3a persona singular perfet d’indicatiu
Pretèrit imperfet de subjuntiu del verb entendre: entengués, entenguessis,
entengués, entenguéssim, entenguéssiu, entenguessin.
7.
Digueu quin és el subjecte d’aquests verbs:
és (és un
exemple clar)
|
La campanya
actual que promou l’Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb
|
s’han queixat
|
Un
col·laborador d’El Periódico i un
firmant d’una carta al director de
|
sona (no els
sona de res)
|
aquella
escena en què Ponç Pilat, el procurador romà de Judea, es va rentar
simbòlicament les mans durant el procés a Jesús?
|
sàpiguen
(sàpiguen portar el ritme)
|
Subjecte
el·líptic: els nens
|
endú (se’ls
endú a l’altre barri)
|
La primera
grip
|
8.
Digueu quin tipus de subordinades hi ha en aquesta frase:
El que interessa, ara, és que sàpiguen portar el ritme en un combo.
En aquesta frase hi ha dues oracions subordinades: una subordinada
substantiva de relatiu de subjecte del verb principal “és” [el que interessa,
ara,] i una subordinada substantiva completiva d’atribut del verb copulatiu
“és” [que sàpiguen portar el ritme en un combo].
9.
Expliqueu la diferència entre No te’n rentis les mans i No et rentis les mans.
La diferència entre les dues oracions es troba en la presència del pronom
feble “en” en la primera.
No te’n rentis les
mans vol dir que ”no et
desentenguis d’alguna cosa”; de fet, el pronom feble “en” substitueix el
complement de règim el·líptic [d’alguna
cosa]. Es tracta d’una frase feta que té un sentit figurat i que té el seu
origen en el gest de Pons Pilat que Quim Monzó explica al text.
No et rentis les mans,
en canvi, té el sentit
literal de la prohibició de rentar-se
les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada