dimecres, 17 de setembre de 2014

CORRECCIÓ PROVA INICIAL

Quim Monzó, La maleta turca, 1990

0.   Digueu quin és el tema principal: la pèrdua dels pronoms febles en el català oral. També, la desnaturalització del català en contacte amb el castellà o, fins i tot, l’evolució de la llengua catalana (diglòssia)

1.   Escriviu la flexió completa dels adjectius del títol del text.
Feble: feble, febles
Dèbil: dèbil, dèbils
Malaltís: malaltís, malaltissa, malaltissos, malaltisses
Desvalgut: desvalgut, desvalguda, desvalguts, desvalgudes

2.   Digueu quina és la categoria gramatical dels mots següents:

tothom
pronom
a favor de
preposició
què (escena en què)
pronom relatiu
què (la canalla no sap què fer-ne)
pronom interrogatiu
cap (cap control)
determinant

3.   Digueu quina és la funció sintàctica dels següents sintagmes:

als anuncis
complement circumstancial de lloc
del líquid element
complement del nom
simbòlicament
complement circumstancial de manera
el titular
complement atribut
la psicomotricitat
subjecte

4.   Digueu un sinònim de ronya  i expliqueu el sentit de la frase feta se’ls endú a l’altre barri.

Ronya: brutícia, porqueria, quisca, engrut, merda (fig. i vulgar) ...
La frase feta se’ls endú a l’altre barri en el context la primera grip se’ls endú a l’altre barri significa que, amb la primera grip, els pronoms febles es moren.

5.   Digueu la funció sintàctica dels pronoms febles subratllats:

Si els mamen a casa
Complement directe
Amb dur-los a l’escola
Complement directe
De portar-lo
Complement directe
Et miraran com si fossis...
Complement directe
Se n’oblida
Complement de règim verbal

6.   Digueu la persona, el nombre, el temps i el mode de la forma verbal ha entès i conjugueu complet el pretèrit imperfet de subjuntiu d’aquest verb.
Ha entès: 3a persona singular perfet d’indicatiu

Pretèrit imperfet de subjuntiu del verb entendre: entengués, entenguessis, entengués, entenguéssim, entenguéssiu, entenguessin.

7.   Digueu quin és el subjecte d’aquests verbs:

és (és un exemple clar)
La campanya actual que promou l’Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb la Companyia d’Aigües de Barcelona
s’han queixat
Un col·laborador d’El Periódico i un firmant d’una carta al director de La Vanguardia
sona (no els sona de res)
aquella escena en què Ponç Pilat, el procurador romà de Judea, es va rentar simbòlicament les mans durant el procés a Jesús?
sàpiguen (sàpiguen portar el ritme)
Subjecte el·líptic: els nens
endú (se’ls endú a l’altre barri)
La primera grip


8.   Digueu quin tipus de subordinades hi ha en aquesta frase: El que interessa, ara, és que sàpiguen portar el ritme en un combo.

En aquesta frase hi ha dues oracions subordinades: una subordinada substantiva de relatiu de subjecte del verb principal “és” [el que interessa, ara,] i una subordinada substantiva completiva d’atribut del verb copulatiu “és” [que sàpiguen portar el ritme en un combo].

9.   Expliqueu la diferència entre No te’n rentis les mans  i No et rentis les mans.

La diferència entre les dues oracions es troba en la presència del pronom feble “en” en la primera.

No te’n rentis les mans vol dir que ”no et desentenguis d’alguna cosa”; de fet, el pronom feble “en” substitueix el complement de règim  el·líptic [d’alguna cosa]. Es tracta d’una frase feta que té un sentit figurat i que té el seu origen en el gest de Pons Pilat que Quim Monzó explica al text.

No et rentis les mans, en canvi, té el sentit literal de  la prohibició de rentar-se les mans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada