Ens agrada el sistema educatiu que tenim? Estem al dia de les noves teories?
Ken Robinson, El pensament divergent. Cliqueu aquí
El primer discurs. Ken Robinson: aquí
Bloc de l'assignatura Llengua i Comunicació de 1r de batxillerat de l'INSTITUT VIDRERES del curs 2014-2015
diumenge, 28 de setembre del 2014
dimecres, 24 de setembre del 2014
diumenge, 21 de setembre del 2014
Elements de la comunicació i funcions del llenguatge
dissabte, 20 de setembre del 2014
PAUTES PER PREPARAR UNA BONA EXPOSICIÓ ORAL
PREPARACIÓ
1. Tingues present el context:
finalitat (quin objectiu persegueixes) i auditori (què sap, què n’espera...)
2. Busca informació
3. Prepara un bon guió: ha de ser esquemàtic i breu a base de paraules-clau
4. Assaja la intervenció les vegades que calgui per agafar seguretat i ajustar el temps.
ORDRE
1. Introducció
Presenta’t, si s’escau
Introdueix el tema (quin és, per què l’has escollit, com ordenaràs la intervenció...)
Desperta la curiositat de l’auditori
2. Desenvolupament
Explica els continguts de manera ordenada, clara i concisa amb l’ajut del guió
Marca bé les diferents parts del discurs amb els connectors adequats
Marca bé les diferents parts del discurs amb els connectors adequats
Repeteix, si cal, els continguts més importants
Ajuda’t d’imatges, gràfics, exemples, objectes...
3. Conclusions
Fes un breu resum del que has dit
Acaba amb una frase conclusiva
Dóna entrada al torn obert de paraules
CONTINGUT
1. Pots consultar el guió, però la intervenció no pot ser una lectura
2. Assegura’t que exposes els continguts més importants
3. Concreta, no parlis per parlar
4. No oblidis que un bon exemple pot ser la millor explicació
LLENGUATGE
1. Has d’utilitzar un registre estàndard-formal
2. No abusis dels mots-crossa, de les expressions buides o dels modismes
3. Vocalitza bé i amb la fonètica correcta
ASPECTES NO VERBALS
1. Adopta una postura correcta
2. La gestualitat ha de ser adequada: ni exageris els moviments ni t’estiguis estàtic
3. Mira l’auditori
4. Parla amb el volum i el to adequats
5. Parla poc a poc, sense precipitacions i sense oblidar-te de respirar.
dijous, 18 de setembre del 2014
Verb model
Verb FABRICAR
MODE INDICATIU
Temps simples Temps compostos
Present Perfet
Jo fabrico Jo
he fabricat
Tu
Ell
Nosaltres
Vosaltres
Ells
Imperfet Plusquamperfet
Jo fabricava Jo
havia fabricat
Passat simple Passat
anterior simple
Jo fabriquí Jo
haguí fabricat
Passat perifràstic Passat
anterior perifràstic
Jo vaig fabricar Jo
vaig haver fabricat
Futur Futur
perfet
Jo fabricaré Jo
hauré fabricat
Condicional Condicional
perfet
Jo fabricaria Jo
hauria fabricat
MODE SUBJUNTIU
Present Perfet
[que] Jo fabriqui [que]
Jo hagi fabricat
Imperfet Plusquamperfet
[que] Jo fabriqués [que]
Jo hagués fabricat
MODE IMPERATIU
Present
Fabrica tu!
FORMES NO PERSONALS
Infinitiu simple: fabricar Infinitiu compost: haver fabricat
Gerundi simple: fabricant Gerundi compost:
havent fabricat
Participi: fabricat,
fabricada, fabricats, fabricades
Reflexió lingüística
Considereu l'oració següent i responeu a les preguntes:
Aquell matí l'àvia va renyar el noi, li va fúmer un mastegot, el va obligar a pentinar-se bé, el va acompanyar fins a la porta de l'escola i va observar com hi entrava.
a) Escriviu els pronoms febles que hi ha a l'oració
b) Indiqueu la funció sintàctica de cada pronom feble
c) Quin és l'antecedent de se?
d) Quins verbs de l'oració tenen subjecte el·líptic?
e) Quins són els antecedents d'aquests subjectes el·líptics?
f) De quin tipus és l'oració subordinada del fragment: va observar com hi entrava?
Aquell matí l'àvia va renyar el noi, li va fúmer un mastegot, el va obligar a pentinar-se bé, el va acompanyar fins a la porta de l'escola i va observar com hi entrava.
a) Escriviu els pronoms febles que hi ha a l'oració
b) Indiqueu la funció sintàctica de cada pronom feble
c) Quin és l'antecedent de se?
d) Quins verbs de l'oració tenen subjecte el·líptic?
e) Quins són els antecedents d'aquests subjectes el·líptics?
f) De quin tipus és l'oració subordinada del fragment: va observar com hi entrava?
dimecres, 17 de setembre del 2014
CORRECCIÓ PROVA INICIAL
Quim Monzó, La maleta turca, 1990
0.
Digueu quin és el tema principal: la pèrdua dels pronoms febles en el català oral. També, la desnaturalització del català en contacte amb el
castellà o, fins i tot, l’evolució de la llengua catalana (diglòssia)
1.
Escriviu la flexió completa dels adjectius del títol del
text.
Feble: feble, febles
Dèbil: dèbil, dèbils
Malaltís: malaltís, malaltissa, malaltissos, malaltisses
Desvalgut: desvalgut, desvalguda, desvalguts, desvalgudes
2.
Digueu quina és la categoria gramatical dels mots
següents:
tothom
|
pronom
|
a favor de
|
preposició
|
què (escena
en què)
|
pronom
relatiu
|
què (la
canalla no sap què fer-ne)
|
pronom
interrogatiu
|
cap (cap
control)
|
determinant
|
3.
Digueu quina és la funció sintàctica dels següents
sintagmes:
als anuncis
|
complement
circumstancial de lloc
|
del líquid
element
|
complement
del nom
|
simbòlicament
|
complement
circumstancial de manera
|
el titular
|
complement
atribut
|
la
psicomotricitat
|
subjecte
|
4.
Digueu un sinònim de ronya i expliqueu el sentit de la frase feta se’ls endú a l’altre barri.
Ronya: brutícia, porqueria, quisca, engrut, merda (fig. i vulgar) ...
La frase feta se’ls endú a l’altre
barri en el context la primera grip
se’ls endú a l’altre barri significa
que, amb la primera grip, els pronoms febles es moren.
5.
Digueu la funció sintàctica dels pronoms febles
subratllats:
Si els
mamen a casa
|
Complement
directe
|
Amb dur-los
a l’escola
|
Complement
directe
|
De portar-lo
|
Complement
directe
|
Et miraran com si fossis...
|
Complement
directe
|
Se n’oblida
|
Complement de
règim verbal
|
6.
Digueu la persona, el nombre, el temps i el mode de la
forma verbal ha entès i conjugueu
complet el pretèrit imperfet de subjuntiu d’aquest verb.
Ha entès: 3a persona singular perfet d’indicatiu
Pretèrit imperfet de subjuntiu del verb entendre: entengués, entenguessis,
entengués, entenguéssim, entenguéssiu, entenguessin.
7.
Digueu quin és el subjecte d’aquests verbs:
és (és un
exemple clar)
|
La campanya
actual que promou l’Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb
|
s’han queixat
|
Un
col·laborador d’El Periódico i un
firmant d’una carta al director de
|
sona (no els
sona de res)
|
aquella
escena en què Ponç Pilat, el procurador romà de Judea, es va rentar
simbòlicament les mans durant el procés a Jesús?
|
sàpiguen
(sàpiguen portar el ritme)
|
Subjecte
el·líptic: els nens
|
endú (se’ls
endú a l’altre barri)
|
La primera
grip
|
8.
Digueu quin tipus de subordinades hi ha en aquesta frase:
El que interessa, ara, és que sàpiguen portar el ritme en un combo.
En aquesta frase hi ha dues oracions subordinades: una subordinada
substantiva de relatiu de subjecte del verb principal “és” [el que interessa,
ara,] i una subordinada substantiva completiva d’atribut del verb copulatiu
“és” [que sàpiguen portar el ritme en un combo].
9.
Expliqueu la diferència entre No te’n rentis les mans i No et rentis les mans.
La diferència entre les dues oracions es troba en la presència del pronom
feble “en” en la primera.
No te’n rentis les
mans vol dir que ”no et
desentenguis d’alguna cosa”; de fet, el pronom feble “en” substitueix el
complement de règim el·líptic [d’alguna
cosa]. Es tracta d’una frase feta que té un sentit figurat i que té el seu
origen en el gest de Pons Pilat que Quim Monzó explica al text.
No et rentis les mans,
en canvi, té el sentit
literal de la prohibició de rentar-se
les mans.
diumenge, 14 de setembre del 2014
BENVINGUTS A LLENGUA I COMUNICACIÓ
PROGRAMACIÓ
LliC 2014-2015
La vida m'ha ensenyat a pensar,
però el pensament no m'ha ensenyat a viure.
—Aleksandr Herzen, filòsof, economista i revolucionari rus (1812-1870)
—Aleksandr Herzen, filòsof, economista i revolucionari rus (1812-1870)
OBJECTIUS
- Treballar les quatre competències
bàsiques de la comunicació: parlar, escoltar, llegir i escriure. Aquesta
assignatura vol ser una ampliació dels continguts que es donen a les
matèries comunes de Llengua catalana i castellana del currículum de
Batxillerat
- Treballar la competència comunicativa i
digital reforçant la creativitat en la confecció de textos literaris,
publicitaris i periodístics.
MATERIAL
- Dossier amb la feina diària de l’aula
- Dossier fotocopiat amb exercicis de
llengua que caldrà adquirir a consergeria
- Llibres de lectura: Mercè RODOREDA, El carrer de les Camèlies (Club
Editor), al primer trimestre i Pau
VIDAL, Aigua bruta (Editorial
Labutxaca), al segon trimestre
- Bloc de referència per treballar a l’Aula
d’informàtica (un dia a la setmana, segons connectivitat): niudenews.blogspot.com
TEMARI I CONTINGUTS
- Oratòria i tècniques per parlar en
públic (Llengua i Comunicació)
- Tècniques del llenguatge periodístic i
publicitari (Comunicació)
- Lectura i comentari d’articles de diaris
diversos (Llengua i Comunicació)
- Fonètica (Llengua)
- Morfologia i sintaxi (Llengua)
- Xerrades de persones de disciplines diverses:
emprenedors, exalumnes... (Comunicació)
- Confecció d’un bloc (Llengua i
Comunicació)
- Confecció un diari digital (Llengua i
Comunicació)
- Literatura i cinema: adaptacions
(Comunicació)
- Assistència al Festival Internacional Curt.doc
de Vidreres (Comunicació)
AVALUACIÓ
- Una prova escrita, com a mínim, per
trimestre. No es repetiran els exàmens sense un certificat mèdic.
L’avaluació serà continuada. A més de la realització d’un examen, al
setembre s’hauran de presentar els treballs que la professora consideri
oportuns
- Feina setmanal penjada al bloc
- Treballs diversos, individuals o en grup,
que s’hauran de presentar el dia i l’hora indicats i sempre a la
professora. No s’acceptaran treballs copiats ni fora de termini
- Es valorarà la llengua oral, tant a les
exposicions orals com a les intervencions a l’aula
- Es valorarà el treball fet a classe i,
sobretot, l’originalitat i la creativitat. És imprescindible tenir una
actitud positiva per aprovar l’assignatura
- Llibres de lectura: cal demostrar-ne la
lectura i la comprensió participant
oralment a l’aula en les posades en comú. També es podrà demanar un
treball o una prova escrita
- Les faltes d’ortografia i expressió es
penalitzaran amb 0’1 punts fins a un màxim de 2 punts, seguint l’acord del
departament de llengües i la normativa de les PAU
- La matèria es valorarà segons els
següents percentatges: bloc 40%, feina aula 20% i proves, lectures i
treballs 40%
Subscriure's a:
Missatges (Atom)