dijous, 29 de gener de 2015

Imatges de l'últim capítol

  
  • Novel·la psicològica (com "la magdalena" de Marcel Proust): boletes vestit/ anissos de la infantesa
  • Sagrat Cor de Jesús (a la capçalera del llit del vigilant)
  • Secret (nou punt de vista): el vigilant l'havia canviada de casa!
  • Persona que l'abandona surt corrent però acaba vomitant a la cantonada
  • Per culpa del gos que ensumava l'embolcall, no va perseguir aquella persona
  • Barreja dos temps (com en El gelat rosa):
    • Present: tots dos beuen til·la (olor de malalt)
    • Passat: amagada amb els rosaris-collaret de la senyora Magdalena amb el vestit de monja
 
    • Passat: cada mes ell els portava una bosseta de til·la del seu til·ler i un saquet d'anissos
    • Present: flor de la til·la ensopeix. No s'havia acostumat a dormir de nit. Pregunta: com era la persona que la va deixar?
    • El senyor Jaume i la senyora Magdalena són morts. Ell és l'únic que els ha portat flors al cementiri: crisantems o roses blanques, mai clavells
    • Passat: mania de fugir de l'ocell mort a la gàbia. Quan va marxar, els senyors vivien com si ella hi fos (fer i desfer el llit...) Un dia es van barallar per un passador (el de l'Eusebi!) i van començar a viure separats: ell a la torratxa i ella a baix amb els gats. Primer mor el senyor i després ella puja a viure a la torratxa (hi havia goteres, que el senyor tapava però ella ho desfeia a cops de martell)
  • Les vares de Jessè (símbol) no se li feien (per culpa dels gats?) 

    • Passat: pudor del pou on ells llençava els gats. Un gran esvoranc al sostre... no havien pagat la hipoteca. Al cap de dos mesos, una excavadora s'ho va endur tot. Recorden el llimoner que es va esqueixar: ella va anar a comprar ràfia...
    • Present: es frega l'ull. El vell amb una nafra morada, dins el carro de morts, volant (imaginacions). Desitja ser enterrada al mateix nínxol (complex d'Èdip), tots dos una flama. Ella li comprarà un jersei, una cacatua, un roser de roses rosa gairebé blanques... i anissos: tot era més gran i jo més petita (Alícia en el país de les meravelles...)
    • Passat: jardí amb sorra d'olor de mar, tothom la mirava com dormia... "Pobre marit el dia que en tingui!"
    • Ell, el vigilant, li posa el nom (record personal). Una nena com un gatet...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada